La segona informació a “penjar” tot seguit és la de...la recuperació de la figura històrica de la il·lustració, el Dr. Josep Climent i Avinent. Així:
I és que una altra de les dedicacions del titular del blog, és...La recuperació d’una figura històrica de la il·lustració, especialment volguda pels castellonencs i, en general pels afeccionats a aquell període emblemàtic –l’il·lustrat- i, en concret, pels pedagogs, per l’especial sensibilitat del nostre personatge, envers l’educació: el Dr. Josep Climent i Avinent o, més conegut, com “el bisbe Climent”, ja que acabà de prelat de Barcelona, en una època històrica singular –política, social, cultural, econòmica i eclesial- d’aquella ciutat i del Principat.
Retrat de Climent atribuït a Vergara, a l’ajuntament de Castelló
Justament amb motiu del III centenari del naixement de Josep Climent a Castelló, en 1706, s’han esdevingut sengles esdeveniments acadèmics a les universitats de València –la UVEG-, de Castelló –la UJI- i a Barcelona –la UB i la Facultat de Teologia de Catalunya-, al llarg del curs 2006/07 i s’ha obert una web específica per al personatge, que us convidem a visitar:
I és que Josep Climent no ha perdut actualitat i ho evidencien el seguit d’estudis que encara es fan a l’entorn de la seua figura i la bibliografia que s’està afegint a la ja clàssica disponible –vid. l’esmentada web i la d’Església Plural: http://www.esglesiaplural.cat/ on es donà completa informació dels actes de Barcelona- amb les últimes publicacions envers Climent. I el monogràfic dedicat a Climent, a la revista Saò:
Portada de la revista SAÓ, amb el quadern monogràfic dedicat a Climent
També s’ha defensat la lectura d’una tesi doctoral, per part del llicenciat –ara ja doctor- Camil Vàzquez, de la facultat d’Història i ha estat convidat a ser-ne membre del tribunal corresponent, el titular del blog. Així mateix s’ha presentat una tesi de llicenciatura per part de Beatriu Segarra, de la mateixa Facultat. I encara s’està elaborant un recull de textos publicats d’aquell il·lustrat, que es preveu editar en forma d’antologia crítica i comentada, a la col·lecció “Rescat” del Consell Valencià de Cultura.
També la UJI –Universitat Jaume I, de Castelló- ha publicat en forma de llibre, el recull dels materials del III centenari. I s’ha constituït un grup de recerca, per seguir aprofundint la figura i l’època històrica del nostre il·lustrat, la vida del qual discorregué entre València, Castelló i Barcelona, amb una curta estada a la Cort:
Portada del llibre del III centenari de Climent
Finalment, afegim un quadre cronológic del decurs de l'itinerari vital de Climent:
JOSEP CLIMENT I AVINENT: CRONOLOGIA.
-1706: Naix a Castelló de la Plana: Josef, Frances, Gargori...fill de Josef Climent i Teresa Avinent.
-1719: Acaba es estudis de primeres lletres i de Gramàtica a Castelló i es trasllada a València.
-1722: Obté la condició acadèmica de Mestre en Arts.
-1726: Llicenciat en Filosofia, es prepara per a les oposicions a càtedres.
-1727: Aconsegueix el grau de doctor en Teologia.
-1728: Ocupa la càtedra anual de Filosofia Tomista.
-1738: Mestre de patges de l’arquebisbe Mayoral.
-1740: Rector de Sant Bartomeu, on funda una escola de primeres lletres.
-1748: Accedeix, per oposició, a la condició de canonge magistral
-1754: Construcció d’una escola de primeres lletres, a la placeta del Rosari o de Pescadors, a Castelló.
-1755: Obté, de l’ajuntament de Castelló, permís per construir dos forns de pa, amb què mantenir les escoles de primeres lletres del barri de
Sant Fèlix i de la plaça del Roser.
-1757: Viatja a la Cort, comissionat pels canonges de la Seu valentina.
-1764: Creació de la càtedra de locis, a la universitat de València.
-1766: Es nomenat bisbe de Barcelona.
-1767: Fundació d’escoles de primeres lletres, a la ciutat de Barcelona.
-1769: Climent proposa a l’Academia de Buenas Letras de Barcelona, la confecció d’un Diccionari català-castellà-llatí
-1770: Escriu al papa Clement XIV, intercedint per l’església d’Utrech. Prologa la Retórica de Granada.
-1771: Renova el Col·legi Episcopal. Promou al llatinista Zamora, com a mestre de Gramàtica, per a les Aules de Castelló.
-1772: Remodelació de l’Hospici de Barcelona.
-1773: Avalots de “les quintes” a Barcelona: paper moderador i pacificador de Climent.
-1774: Campomanes l’acusa de “separatista”. S’inicia la construcció del primer cementeri públic –de “Llevant” o “Poblenou”-.
-1775: Conformació de la Biblioteca Pública Espiscopal de Barcelona. Renuncia a la mitra barcelonina i es retira a Castelló.
-1776: Fa testament i nomena hereu universal dels seus bens, a la fundació del Col·legi dels Òrfens. Funda una librería pública.
-1779: L’arquitecte A. Gilabert elabora els primers plànols, per a l’ampliació de la casa de Climent, que es convertiria en el Col·legi dels
Òrfens. Climent pateix de les febres tercianes.
-1781: Fèlix Amat fa l’última visita a Climent, a Castelló. El bisbe encara manté correspondència amb Clément. Nou atac d’apoplegia i mor
el 28 de novembre, el bisbe dimitit, Dr. Climent. Consternació popular a Castelló.
Heus ací, com la memòria d’un personatge històric pot arribar a ser recordada i admirada. Per mèrits propis, sens dubte.
-Les "Constituciones" del Col·legi de Climent-
-Actual col·legi "bisbe Climent"-
-Antic edifici del col·legi "bisbe Climent"-
A propòsit del llibre sobre el bisbe Climent
En el context de la fira del llibre d’enguany, a Castelló, s’ha esdevingut la presentació del llibre del III centenari del bisbe Climent i l’acte s’inicià amb una salutació al públic assistent, al magnífic Rector de la UJI, a l’il·lustre President del Consell Social de la Universitat de Castelló, al President de l’associació “Josep Climent” i associats, als components de la comissió organitzadora, als coautors, amics i familiars...molt especialment al de més edat dels presents –mon pare- que als seu 98 anys no s’ha volgut perdre l’event...
-Taula i públic-
En els minuts previs, per la megafonia, s’anunciava l’inici immediat de l’acte i una vegada començat i aixoplugats a la “carpa” bastida a l’efecte, amb els plafons al·lusius a Climent i al llibre, he tingut la satisfacció d’adreçar-me al públic, com a promotor que vaig ser dels actes del III centenari i membre de la comissió organitzadora, referint-me a la publicació que es presentava i que recull les conferències, ponències, comunicacions...que es treballaren en aquells dies i a alguna altra aportació que completa el seu contingut. Així, professors i investigadors de les tres universitats -de la de Castelló, de la de València, de la de Barcelona i de la facultat de Teologia de Catalunya- abasten Climent des de diversos angles i perspectives. La nomenada del bisbe Climent, però, ha traspassat l’oceà i el llibre recull una col·laboració de la Dra. Andrea J. Smidt, de la Universitat d’Ohio i actualment professora del Geneva College, a Pensyilvania -EE UU-, que visità Barcelona per investigar el període episcopal i il·lustrat de Climent.
-Paraules del ponent-
Tot i l’extensa panoràmica i amples perspectives del volum, però, encara no s’esgota la “polièdrica personalitat de Climent, doncs es treballa en projectes immediats a l’entorn de la seua vida i obra. Com ara:
-La monografia biogràfica, en el context del moviment il·lustrat: coedició UJI-IEC.
-L’antologia de textos crítica i comentada que es prepara al CVC i
-L’epistolari de Climent, presentat a la col·lecció Alfons el Magnànim.
Fem vots, des d’ara i ací, perquè puguen reeixir.
Qui fou, però, Josep Climent i Avinent, que concità i concita tantes expectatives? Fóra pretensiós presentar als castellonencs, una persona tan propera i tant estimada…
-per la seua bondat,
-el seu saber,
-el seu compromís amb els més pobres,
-la seua preocupació social, cultural i educativa,
-el seu relleu històric com a il·lustrat…
Ho intentarem mitjançant el “recorregut” imaginat d’un breu itinerari històric als llocs que encara n’hi parlen:
-Casa dels Òrfens-
-A quatre passes d’ací mateix hi ha el carrer bisbe Climent i la Casa dels Òrfens i he de confessar que en la llunyana història de la meua infantesa dels anys quaranta, a Castelló, les vivències personals es confonen amb els relats de la meua estimada iaia Antònia. Siga com siga el record és del tot precís i la visió diafana: uns “coterets” amb una espelma a la mà, acompanyaven l’escolà que portava la creu processional, en soterrars i altres actes religiosos al carrer i sentia a la gent que deia “són els orfenets, són els orfenets...” Efectivament, els aixoplugats per la fundació de Climent solien fer-se presents en aquells moments i encara rebien algunes monedes, que ajudaven la precària administració de la Casa dels Òrfens. Una institució que tot i les previsions del fundador no deixà de passar “apretures” en la seua llarga existència fins als anys de la guerra que es reconvertí en col·legi dels escolapis, primer, de la Consolació desprès, Seminari diocesà i ara residència universitària femenina i guarderia infantil, a més de ser la seu de l’associació “Josep Climent”. Les “Constituciones” de què Climent la dotà són un exemple i model de text organitzatiu d’una pedagogia alhora assistencial i oberta al decurs dels temps.
Així resava la vuitava d’hendecasíl·labs de la placa de la façana que el pas del temps s’ha encarregat d’esborrar:
“O tú, seas vecino o extrangero
sabrás, al contemplar este edificio,
que es por gracia del rey Carlos Tercero,
de huérfana niñez, Real Hospicio.
Erigióle Climent, gloria del Clero,
de Vicente Ferrer baxo el auspicio,
añadiendo à su patria, con tal hecho,
después de grande honor igual provecho”.
-Les Aules de Gramàtica i Llatinitat-
-Un poc més enllà hi ha Les Aules de Gramàtica i Llatinitat, on d’infant –primer- i d’adolescent -desprès- seguí els seus estudis a Castelló, per passar tot seguit a la Universitat de València on es féu batxiller en arts, llicenciat i doctor. I mai no s’oblidà d’aquell establiment- les Aules- al que prestà assistència al llarg de la seua vida, completant el sou dels mestres i manant-les reconstruir, quan el pas del temps les deteriorà, tal com resa la placa commemorativa del hall, que el qui visita aquell centre cultural –administrat ara per la Diputació-, com en el actes III centenari, quan la conferència inaugural del Dr. Tort i l’exposició subsegüent ens donà ocasió de comprovar.
-Actual col·legi "bisbe Climent"-
-I de les Aules a l’actual col·legi “bisbe Climent” al barri de Sant Fèlix, hereu de l’antiga escola de primeres lletres, que Climent fundà i mantenia amb els guanys que li donava el forn del Pla, de la seua propietat, com l’altra escoleta de la Plaça del Roser també de fundació climentina. Sabeu, per cert, qui estigué de mestre -en la seua joventut- a l’escola bisbe Climent, en aquell edifici antic, que semblava un xalet amb un jardí a l’entrada?
-Antic edifici del col·legi "bisbe Climent"-
Doncs Dn. Isidoro Andrès, el que mes tard, en llicenciar-se a la Universitat de Barcelona, es convertí en professor de Llengua i Literatura de tantes promocions de mestres de Castelló i director de la Normal molts anys. Es veu que l’esperit del bisbe l’inspirà en la pràctica d’un magisteri exemplar: primer mestre de xiquets i desprès mestre de mestres
-Mural de l'Ajuntament-
-Tornem, però, als indrets més propers a on ens trobem i atansem-nos a l’escala principal de l’Ajuntament i en alçar el cap accedint a l’entrada principal a dalt al sostre de l’escalinata...contemplarem l’efígie de Climent, en actitud protectora de la infantesa desvalguda i òrfena de Castelló. I encara si hi accedim a dins de les sales del consistori ens trobarem de cara amb el retrat que el pintor il·lustrat Josep de Vergara féu a Climent només nomenat bisbe de Barcelona.
-Retrat de Climent, per Vergara-
I del què hi ha còpia a la Casa dels Òrfens, al col·legi “bisbe Climent”... i a la parròquia de Castalla –el poble d’Enric Valor- al costat del què fou el vicari general de Climent i més tard bisbe de Terol, Fèlix Rico, fill de Castalla.
-Per acabar visitem la tomba de Climent, a la concatedral de Santa Maria i fem una pregària per la seua ànima, tot i que estem segurs –els creients- que es troba al cel, com per ell pregàvem, amb ocasió del pontifical oficiat pel prelat de la diòcesi de Sogorb-Castelló, quan un estol de xiquets i xiquetes li feren l’ofrena de flors i espelmes, en un acte d’una emoció extrema.
-I un record per a la què fou l’alqueria dels Òrfens, avui lamentablement en runes, a la Partida de Fadrell i de la què els marmessors i albacees de Climent obtenien recursos per mantindre la seua fundació...
És així com hem rememorat la figura de Climent fent el nostre itinerari clementí simbòlic...
Però té, encara, vigència el pensament climentí? Més que mai, segons defensem alguns de manera del tot fonamentada. I només per resumir ho concretarem amb:
-El seu testimoni i compromís –cívic i cristià alhora-,
-La seua generositat ajudant a tothom –especialment als més desafavorits-,
-Demostrant un sentit històric i premonitori excepcional: proclamant –i practicant- el dret universal de l’educació, albirant les propostes i debats del concili Vaticà II –segons el mateix bisbe de la nostra diòcesi- i sent capdavanter en projectes com: la consolidació del seu col·legi episcopal, el centre de més nivell acadèmic, suprimida la Universitat a Barcelona, per Felip V; creant la primera biblioteca pública de la Ciutat Comtal, bastint el primer cementeri “extramurs”, contribuint al manteniment de l’Hospici de Barcelona i iniciant l’elaboració del primer Diccionari llemosí-castellà-llatí que es coneix.
- Finalment, l’encarnació del seu projecte envers la infantesa i joventut es veu palesament, en l’associació “Josep Climent”, que fomenta la formació humana integral de xiquets i adolescents castellonencs, sense descurar una sensibilitat creient compromesa i actual.
-
-Una activitat de l'Associació "Josep Climent"-
Per concloure i amb permís del Sr. Rector, ens hem de congratular de la feliç coincidència del mateix cognom: Climent- Dr. Climent, bisbe i il·lustrat i Dr. Climent, professor i Rector- Els matemàtics ho analitzarien des de paràmetres de la llei de càlcul de probabilitats, però alguns preferim atribuir-ho a la Providència... Felicitats i per molts anys!
-Paraules del Rector-
--------
No hay comentarios:
Publicar un comentario