jueves, 16 de febrero de 2012

UNITS pel voluntariat i la llengua

Incorporem nous materials a la nova carpeta d'UNITS...

 
                       A Castelló...


            UNITS PEL VOLUNTARIAT I LA LLENGUA



                           ................





DEL VOLUNTARIAT A LA LLENGUA: UNITS


          Presentació.
         
          El què teniu a la pantalla és un intent d’explicar què és UNITS, que no pretén el foment del voluntariat per la llengua –del què ja hi ha molts exemples reeixits al llarg del territori-, sinó de vehicular en la llengua –o si més no, d’incloure-la i fer-la habitual- les intervencions a l’abast dels col·lectius que presten -voluntàriament- algun servei a la societat[1].
          Un tal plantejament té –al nostre parer- una doble virtualitat:
1.     Respecta i reforça l’activitat pròpia de cada col·lectiu implicat i
2.     Afavoreix la presència de la nostra llengua, en les relacions i contactes que els tals col·lectius estableixen amb els seus destinataris.
I això té un avantatge afegit: afavorir la normalitat lingüística, en qualsevol àmbit de relació i, per tant, contribuir-hi a la pervivència recuperadora i estable. Justament aquesta dimensió –la de l’ús de la nostra llengua més enllà dels contextos filològics o escolars- esdevé crucial, segons pensem alguns, per fer-la present en tots i cadascun dels àmbits comunicatius.





          Introducció.

          Com qualsevol projecte, el nostre té una petita història quan, des de la directiva d’AIV –Associació Internacional del Voluntariat-, es plantejà la creació d’una eina específica que s’anomenà “Units pel servei i la llengua” i que, ara per ara, s’ha consolidat al País Valencià, amb el nom d’ “Units pel voluntariat i la llengua”, per subratllar la prestació desinteressada del servei que, cada col·lectiu integrat, ofereix. Així pretenem acomplir la doble finalitat apuntada abans: que cada grup implicat es dedique plenament al seu objectiu i que ho faça amb sensibilitat i preferència –que no exclusivitat- per la llengua del territori.
Tot començà a la sessió celebrada el 25.10.03 a Barcelona, al C/ Pere Vergés, 1, seu de l’AIV[2] i on es debateren entre altres qüestions:

-La conformació d’un projecte específic –Units pel servei i la llengua-, en el marc d’AIV i en el context europeu.
-La difusió de les propostes i activitats i la implicació d’altres col·lectius que utilitzen la nostra llengua en la vehiculació de les seues tasques.
-L’organització de sessions formatives del voluntariat envers l’objectiu del projecte.
Aquelles primeres propostes donaren com a fruit la integració al nostre territori dels col·lectius següents:
-La Societat Valenciana de Psicologia (SVP), com a grup inicial, impulsor principal i coordinador del programa.
-El grup Mar de Comunitats Cristianes Populars (CPPs ).
-El Moviment Cooperatiu de l’Escola Popular.
-El col·lectiu de docents “Cordaipoal”.
-L’Acció de Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT) a l’àmbit del País Valencià.
-La Federació d’Escola Valenciana (FEV).
-L’associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE).
-L’associació Josep Climent de Castelló. I últimament:
-L’Associació de Professors Jubilats de la Universitat de València (APROJUV).

Així doncs, a aquella primera pretensió d’aglutinar grups diversos a favor de l’ús de la llengua, s’afegia ara l’intent de contribuir a la vertebració del País, creixent cap als territoris de Castelló –associació “Josep Climent”- i cap a Alacant, on té la seu ADIDE. Actualment la composició d’UNITS és:


-ACAT: Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura.

Emília Bea i August Monzon, València.


-ADIDE: Associació d’Inspectors d’Educació.

Tudi Torró, Alacant  i Carles Rodríguez, València.


-ASSOCIACIÓ JOSEP CLIMENT.

Avel·lí Flors i Bonet, Castelló. 
                               
-Associació de Professors Jubilats de la Universitat de València (APROJUV).

Josefa Gòmez Moya


-CATEQUESI FAMILIAR.

Manel Martí i Vilar, Borriana i València.


-COL·LECTIU RESOLDRE

Juanjo Martí, València.

-CORDAIPOAL.
Domènec Cueva i Almela: I.E.S. “Malilla”. València.
-ESCOLA VALENCIANA, FEDERACIÓ D’ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA.

Diego Gómez  i Gerard Fullana d’EV. Carles Ramos i Dariana Groza del voluntariat pel valencià.


-GRUP MAR DE COMUNITATS CRISTIANES POPULARS (CCPS).

Teresa Ferré i Pellicer, València.


-MESTRES D’ESCOLES D’IMMERSIÓ LINGÜÍSTICA-C.P. “RAFAEL ALTAMIRA”.

Rosa Adell i Ferré, del CP. Rafael “Altamira”. València.

-MOVIMENT COOPERATIU DE L’ESCOLA POPULAR

Ferran Zurriaga, València.
-SOCIETAT VALENCIANA DE PSICOLOGIA (SVP)
Oto Luque i Violant Estreder. Universitat de València.

-VOLUNTARIAT LINGÜÍSTIC-UVEG

Alfons Esteve, Universitat de València.




Programa.

          A UNITS, ens plantegem:


1.     Extensió del Voluntariat

1.1   El voluntariat, entès com la donació de temps i capacitat a canvi de res tangible a favor de persones necessitades o de la millora genèrica de la societat, té una implantació notable en les nostres societats occidentals.

1.2   L’existència del fenomen voluntari, unint persones amb un mateix esperit de servei, es dóna també en els països i regions units per una mateixa parla.

2.     Aprendre uns dels altres
2.1   Quan els estudis, treballs i activitats es desenvolupen en una mateixa llengua, sembla fàcil, i fins i tot recomanable, especialment en el camp del voluntariat, realitzar intercanvis per facilitar l’aprenentatge d’uns i altres amb la finalitat de millorar l’acció voluntària.
2.2   Sensibilitzar tothom per participar en l’acció voluntària, a més d’ajudar als que ja són voluntaris, i tenint en compte que hi ha grups de voluntariat, que empren la llengua habitualment o en tenen una especial sensibilitat.

3.     Què pretén el programa Units
Amb el programa UNITS  es pretén:
·       Aconseguir que el voluntariat pose en comú amb els altres el què fa i el què projecta, amb la finalitat d’enriquir-se mútuament.
·       Facilitar el recolzament en la realització d’actes singulars: cursos, diades, celebracions, congressos, etc.
·       Dur a terme conjuntament activitats d’estudi, de promoció del voluntariat o d’altres iniciatives, amb la participació dels participants en el programa.
·       Participar en programes de la Unió Europea que s’adiguen als objectius d’UNITS.

4.     Presentr una veu més potent
4.1   Donar pes al nostre projecte, tant de cara  a fora com de cara  a dins del territori.
4.2   Intercanviar opinions i arribar a conclusions per consens, en diferents temes i activitats, per generar major seguretat i confiança en l’acció voluntària.

5.     Promoure la nostra llengua
5.1   Tot i que no és la finalitat única del programa UNITS la realització d’activitats i/o estudis de la llengua, en suposa una bona promoció.
5.2           Així emprar i promoure’n l’ús la fa solidària amb els col·lectius específics del voluntariat lingüístic.

Consideracions.

          Des d’aquell 2003, que iniciarem el camí envers la conscienciació del voluntariat en la nostra llengua, hem anat adequant els nostres objectius i plantejaments, per fer-los operatius i realistes alhora. L’intercanvi d’idees i estratègies –oficialitzat en la sessió anual de fi de curs- per mantindre l’esperit voluntari i la presència de la llengua, no ha qüestionat en cap moment la singularitat de cada col·lectiu adherit i, justament això, sembla haver donat continuïtat i visos de futur al nostre projecte.
1. I és que una tal divesitat de components ho fa imprescindible. Vegem-ho:
 -La Societat Valenciana de Psicologia (SVP), grup inicial, impulsor principal i coordinador del programa és un col·lectiu científic de psicòlegs que, justament, en la seua tasca divulgadora i afavoridora de projectes d’investigació –i la subsegüent publicació a l’ANUARI de PSICOLOGIA de la SVP-, empra preferentment la nostra llengua.
-L’Acció de Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT), amb seu a Barcelona, és un moviment no vinculat a l’organigrama de cap confessió, però amb base cristiana, en contra de la tortura arreu del món i amb carta d’observador. Edita un butlletí íntegrament en la nostra llengua i el grup de Valencià és el què forma part d’UNITS.
-L’associació d’Inspectors d’Educació del País Valencià (ADIDE) és un col·lectiu de voluntaris, constituït en associació sense afany de lucre, per defensar i dignificar la professió d’inspectors d’ensenyament de l’àmbit no universitari. Publica un butlletí –“Fulls d’Inspecció”- amb notable presència de la nostra llengua.
-L’associació Josep Climent de Castelló, és un col·lectiu que treballa per la presència de la llengua en la litúrgia, en la catequesi, en les activitats culturals i de lleure i s’aixopluga en la figura de l’eclesiàstic i universitari il·lustrat del segle XVIII, Josep Climent i Avinent, que fou bisbe de Barcelona, els anys decisius de la revolta de les “quintes” -1773- i què se significà per la protecció que exercí envers l’ensenyament i la sensibilitat per la nostra llengua.
-L’associació de Professors Jubilats de la Universitat de València, és un col·lectiu recent que integra –voluntàriament- a aquell professorat deslligat de les tasques acadèmiques ordinàries, però no desvinculat de la comunitat universitària ni del context social valencià. Aleshores organitza i promou activitats educatives i culturals, de tot tipus, per a la població adulta i col·labora en les promogudes per altres col·lectius afins. I això amb especial consideració i sensibilitat envers la nostra llengua.
          -Catequesi familiar és un grup de catequistes i pares, que treballen per l’edició de textos en la nostra llengua, superant els obstacles de la jerarquia local, no sempre sensible al tema.
-El col·lectiu Resoldre treballa en diversos fronts: ciutadà, de sensibilització mediambiental, de defensa de la professionalitat del nous egressats dels seus estudis etc.
-La Federació d’Escola Valenciana (FEV) té un predicament indiscutible entre la societat i entre els docents implicats i compromesos en la llengua. Organitza, cada primavera, les famoses “trobades” al llarg del territori que arriba a aplegar a fins a 200.000 assistents. Té també un servei de voluntariat molt actiu.
-El grup Mar de Comunitats Cristianes Populars (CPPs ) és el més sensible a la llengua entre els qui en formen part a València. És un col·lectiu de cristians compromesos i crítics envers els plantejaments involucionistes i atemptatoris contra el respecte que mereix la societat civil i els seus representants, que cert sector de la jerarquia exterioritza.
-Mestres d’escoles d’immersió lingüística conforma un col·lectiu especialment preocupat per difondre i prestigiar l’estratègia de la immersió, que s’adreça als fills de famílies castellanoparlants, per garantir un aprenentatge eficaç de la llengua i una integració social aconseguida i estable de la població immigrant.
-El Moviment Cooperatiu de l’Escola Popular, és un grup de seguidors i seguidores de la pedagogia de Célestin Freinet a València, que destaca per la seua proposta –i pràctica- a favor de la renovació pedagògica permanent a les escoles.
-El col·lectiu de docents “Cordaipoal” treballa en la metodologia de l’aprenentatge cooperatiu, amb adolescents que cursen els estudis secundària, per tal d’afavorir la seua integració acadèmica i social –llengua inclosa-.
-Finalment, el Voluntariat lingüístic a la Universitat de València, com el seu propi nom indica afavoreix i manté un grup d’alumnes  voluntaris que treballen com a “partenaires” dels nous alumnes universitaris, a tal de parelles lingüístiques.
Una tal varietat, doncs, tal com hem vist, obliga a aquella estratègia de respecte i integració de les activitats de cada col·lectiu, on la tasca prioritària és la que dona sentit al grup de voluntaris i es veu completada o enriquida, en la vehiculació de les intervencions –preferentment si més no- en la nostra llengua.

2.Una altra estratègia emprada pel nostre grup d’UNITS és, sense menyscapte de treballar per l’eixamplament de les bases, en forma de nous col·lectius que es puguen incorporar, la de fer present l’esperit del voluntariat -i la preferència per la llengua- en qualsevol moment i oportunitat que se’ns presente als membres d’UNITS. Vegem alguns exemples:
-L’ANUARI de Psicologia –íntegrament en la nostra llengua i amb abstracts en anglès- s’intercanvia amb revistes de l’altra part del planeta –Xile i Brazil- sense que semble que la llengua en siga obstacle. I sempre amb la participació voluntària i generosa dels seus responsables.
-L’acollida de becaris a la nostra Facultat de Psicologia Social, per part dels membre d’UNITS, profs. Martí i Adell, no només comporta l’atenció als seus problemes i necessitats personals -més enllà de la intervenció acadèmica convencional-, sinó que inclou l’oferiment de l’aprenentatge de la nostra llengua. En concret hi ha un becari xilé sensible al tema i dues becàries –una polonesa i una altra eslovena-.
-La presència de membres d’UNITS, al nou col·lectiu d’antics professors de la Universitat de València, li dona un to de participació i compromís envers el voluntariat gens menyspreable. Ara mateix s’estan recollint llibres, per a la dotació d’una biblioteca a la residència d’estudiants de Watan, a Guatemala i es treballa en un projecte de millora del pla d’estudis de magisteri d’aquell territori, així com en el recolzament de les escoles rurals.
-Els comunicats de La Veu de les CCPs comporten un doble compromís: a favor de causes justes i actuals i en la nostra llengua, també a la web del col·lectiu estatal.
-Com que una bona part dels adherits, treballen a l’àmbit educatiu –primària, secundària i universitat- les seues intervencions es veuen multiplicades pels nombrosos destinataris. Tal és el cas del col·lectiu de l’escola valenciana, les trobades anuals de la qual apleguen fins a dues-centes mil persones –entre alumnes, professors i pares i mares-.






























Annexos.

a) Encontres: cada any té lloc la jornada anual de revisió i formació d’UNITS. Fins al moment s’han desenvolupat les ponències següents:


a.1. Marc Ant. Adell: PER QUÈ UNITS?

          Segur que, en un món globalitzat com el nostre i en un context social, polític i cultural, tan ensopit i seguidista d’aquella tendència uniformitzadora, la presència del nostre projecte apareix com un respir, com un assossec i com un repte. Efectivament i al si de l’AIV –Associació Internacional del Voluntariat- es conforma una proposta anomenada Units pel servei i la llengua [3], per abastar el territori que comparteix llengua i cultura, història i inquietuds socials i cíviques: a la fi, s’apleguen persones vinculades a accions voluntàries i desinteressades, però altament compromeses en molts diferents àmbits socio-culturals i units, precisament, per servei i la llengua.
            Els compromisos als que ens esperonen, són:
-Assenyalar, com a l’objectiu fonamental, la vinculació de voluntariat i llengua.
-Conformar un projecte específic –Units pel servei i la llengua-, en el marc d’AIV i en el context europeu.
-Ubicar la Secretaria, del projecte UNITS a Barcelona, a la mateixa seu de l’AIV i establir una presidència rotatòria per territoris.
-Celebrar una reunió mínima anual, per valorar la marxa del projecte.
-Difondre les propostes i activitats d’UNITS i afavorir la implicació d’altres col·lectius que utilitzen la nostra llengua en la vehiculació de les seues tasques.
-Organitzar sessions formatives del voluntariat envers l’objectiu del projecte.
            Així, doncs, hem de celebrar una tal proposta integradora de l’AIV, perquè tot i l’existència de plataformes a favor de la llengua, es trobava a faltar una institució -amb projecció europea- aglutinadora de les diferents iniciatives, arreu del territori. Això ens permetrà:
-Unir esforços.
-Treballar en equip.
-Facilitar intercanvis entre els territoris i comunitats que compartim la mateixa llengua.
-Participar en programes europeus.
               I tot això amb l’aixopluc de l’AIV. L’Associació Internacional del Voluntariat com a entitat d’àmbit internacional, sense afany de lucre, apolítica i aconfessional. Està gestionada exclusivament per voluntaris, perquè creu en el voluntariat com a esperit de servei i de donar-se als altres a canvi de res i en els valors ètics, que han de conformar una societat humanitzada i humanitzadora. I són convidats a integrar-se tot tipus de persones –grans, joves, estudiants...- i d’institucions –famílies, escoles, grups, col·lectius...- disposats a prestar un servei desinteressat, a qui ho necessite.
               No cal dir que el voluntariat no és una intervenció gratuïta, en el sentit que no costa gens. Costa i molt: tots tenim obligacions diverses i no sempre ens trobem en disponibilitat física d’espai i temps, ni afectiva per dedicar-nos-hi. El tema, però s’ho val: la llengua i la gent.
               És per això que l’articulació de les dues dimensions: dedicació generosa als col·lectius que més ho necessiten –voluntariat- i treball -igualment desinteressat- per la promoció de la nostra llengua , s’harmonitzen en el nostre programa UNITS PEL VOLUNTARIAT I LA LLENGUA.
               Justament, en la difusió dels nostres plantejaments, juguen un paper fonamental les trobades d’adherits, és a dir els col·lectius i associacions que es troben sensibilitzades per ambdues dimensions –voluntariat i llengua-. D’ací la seua importància. I no només per als membres de les esmentades associacions, sinó per a tots aquells col·lectius que es mostren interessats en els nostres plantejaments, encara que no amb el grau de compromís dels adherits. Per això pretenem donar-nos a conèixer àmpliament, en el nostre context social i convertir-nos en punta de llança informativa i formativa del voluntariat.
               En això estem.

a.2. Alfons Esteve: “El Voluntariat Lingüístic a la Universitat de València”.

Introducció.

El Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València naix durant el curs 1996-1997, seguint l'experiència positiva de la Universitat Autònoma de Barcelona i de manera simultània al Voluntariat de la Universitat Jaume I, amb la finalitat de reforçar la consciència lingüística i de promoure les iniciatives dels estudiants dins i fora de la UVEG.

L'objectiu genèric del projecte és fomentar l’ús del valencià en la vida quotidiana de la Universitat, tot fent arribar la normalització de la llengua allà on les normes i les institucions són més febles o insuficients. En concret, el que persegueix el nostre model de voluntariat és consolidar un grup nombrós d’estudiants amb un nivell alt de consciència lingüística, format, informat i agent normalitzador actiu en la comunitat universitària.

El nostre model de voluntariat, així doncs, no és pas una associació constituïda legalment i més o menys vinculada al Servei de Política Lingüística. Consisteix, més aviat, en un projecte que pretén impulsar la formació dels estudiants per tal de crear una xarxa de suport a les activitats relacionades amb el foment de l’ús del valencià, i, alhora, estimular totes aquelles iniciatives de promoció de la llengua que sorgesquen dels voluntaris mateixos.

El nostre criteri ha estat des d'un principi que no és funció de l'administració (en aquest cas, el SPL) crear cap associació ni afavorir-ne alguna en concret, i que l'única interferència en el teixit cívic de la universitat que ens podíem permetre era formar i dinamitzar aquells estudiants interessats en la normalització lingüística, i, en tot cas, animar-los a participar en les diverses associacions ja existents o a crear-ne de noves.
           
Els voluntaris.
El curs 1996-1997 s’apuntaren al voluntariat lingüístic 118 estudiants. Durant els anys següents, el nombre de voluntaris ha anat augmentant, de manera que a finals d'octubre de 2000 hi havia 281 inscrits. A hores d’ara tenim 324 voluntaris actius, dels quals 85 s’han inscrit en aquest curs 2006-07.         


Formació del voluntariat.
Al llarg d'aquests anys, el SPL ha organitzat nombrosos cursos adreçats al Voluntariat, com ara: sociolingüística pràctica; participació dels estudiants a la universitat; drets i deures lingüístics; els centres d'autoaprenentatge de llengua; ensenyament de la llengua a castellanoparlants; An Introduction to València: The Country, the City, the University; Introdution à la Valence: Le pays, la ville, l'université; ensenyament de la llengua a estrangers; la manipulació periodística del conflicte lingüístic; animació lingüística amb Internet; taller de resolució de problemes lingüístics; taller d'organització d'activitats de dinamització lingüística; introducció a la realitat sociocultural valenciana; el futur del valencià en el context de la mundialització; les relacions interpersonals i l'activitat voluntària; gestió del temps; màrqueting d'associacions; planificació estratègica de l'acció voluntària; introducció a la ràdio; disseny de pàgines web; conèixer la Universitat; redacció de documentació administrativa, oratòria, etc.

L'avaluació dels cursos, realitzada mitjançant enquestes als participants, ha permès anar ajustant l'oferta a les necessitats formatives de cada moment.

Dinamització del voluntariat.
Els cursos i els tallers, a més de la funció purament formativa, funcionen com un element de dinamització en la mesura que faciliten la creació de relacions personals entre els voluntaris i els inciten a realitzar iniciatives en favor de la llengua. Nosaltres hem considerat necessari potenciar encara més aquesta interrelació mitjançant activitats específiques de dinamització. Així doncs, des del  SPL tots els anys organitzem diversos sopars, sovint seguint el suggeriment dels voluntaris mateixos. I també trobades (a Morella, Moraira, el Puig, Alboraig, Ador i Vilafranca dels Ports; i a l’octubre que ve a Banyeres de la Mariola), als quals, a més dels voluntaris, s'ha convidat les diverses associacions que promouen l'ús de la llengua al si de la Universitat perquè expliquen els seus projectes.

A mig camí entre la dinamització i la formació situaríem les dues trobades del voluntariat lingüístic que la nostra Universitat ha coorganitzat en el marc de l'Institut Joan Lluís Vives, la primera al novembre del 1997 i la segona al maig del 1999. Aquestes trobades van servir, a més a més, per a l'intercanvi d'experiències entre els voluntaris i els tècnics lingüístics de les diverses universitats.


Les iniciatives dels voluntaris.
Molts dels estudiants que formen part del Voluntariat Lingüístic es troben vinculats a associacions i col·lectius tant de dins del món universitari com de fora, que treballen i creen consciència al voltant de la normalització del valencià. Un seguit d’activitats diverses i sempre relacionades amb l’ús i la promoció del valencià s’han posat en marxa, des d'aquestes entitats ja existents i des d'altres de noves, gràcies al suport i l'espenta dels voluntaris. Així, un grup de voluntaris va tenir la iniciativa de recollir signatures entre la comunitat universitària per tal de demanar cursets de valencià per als estudiants i centres d’autoaprenentatge als campus on no n’hi havia, cosa que es va aconseguir almenys en part. Un altre cas exemplar va estar la creació del grup escolta Galotxa, format per monitors que s'han conegut i format en el Voluntariat Lingüístic de la Universitat de València, i que deu ser una de les poques entitats d'aquest tipus a la ciutat de València que té el valencià com a llengua vehicular. O la mateixa PEL (Plataforma d’Estudiants per la Llengua), que va nàixer com a conseqüència dels primers intents de suprimir la Filologia Catalana com a titulació). O ara també el col·lectiu Viarany, que promou l’excursionisme per tot el País Valencià, precisament entre el col·lectiu d’estudiants.

Suport a la integració dels estudiants castellanoparlants i estrangers.
El curs 1996-1997 es posà en marxa una iniciativa del Servei de Normalització Lingüística que consistia a posar en contacte els voluntaris amb estudiants castellanoparlants, per mitjà de la borsa d’habitatge del Vicerectorat d’Estudiants, amb la finalitat que compartiren l’habitatge i així donar a conèixer la nostra llengua, cultura i realitat sociolingüística.

Paral·lelament, es realitzà una actuació destinada als voluntaris lingüístics que tingueren coneixement d’alguna llengua estrangera i demostraren interès a posar-se en contacte amb estudiants dels diversos programes d’intercanvi internacional. El resultat fou l'edició d'un fullet informatiu en anglès i valencià adreçat als estudiants estrangers i la creació d'una borsa de mentors lingüístics en el Vicerectorat d'Estudiants, alimentada amb les dades dels voluntaris interessats en aquest projecte.

Ara, i des de fa tres anys tenim en marxa el programa de tàndems lingüístics. L’objectiu fonamental dels tàndems lingüístics és la integració dels estudiants no catalanoparlants en l’ús normalitzat del valencià, per desenvolupar tant la seua competència lingüística com l’hàbit de parlar-lo.

Es tracta, doncs, de relacionar cada estudiant interessat amb un voluntari catalanoparlant, amb el qual farà intercanvis de conversa i participarà en activitats culturals i lúdiques, que faciliten l’assoliment dels objectius d’aquest projecte.

Col·laboració dels voluntaris en les activitats del spl.
Com ja hem dit, el SPL de la UVEG no ha pretès en cap moment dirigir les activitats de promoció de la llengua que duen a terme els voluntaris. El que sí que hem fet en diverses ocasions és seleccionar els nostres col·laboradors entre aquests voluntaris.

El nostre servei organitza diverses activitats de dinamització, com ara les campanyes de foment de la matrícula en valencià (demana, universitat en valencià... i el programa Conèixer la Universitat, en el qual els estudiants preuniversitaris visiten els diversos campus i centres on estudiaran el curs següent. Aquestes actuacions requereixen un nombre important de col·laboradors amb una formació i unes actituds adequades. Els estudiants que participen en el programa de formació i dinamització del Voluntariat Lingüístic reuneixen aquestes característiques, i és per això que el SPL selecciona els seus col·laboradors entre els voluntaris.

La col·laboració dels voluntaris amb el SPL durant aquests anys ha resultat, doncs, doblement positiva, ja que, d'una banda, ens ha permès d'establir un contacte personal directe amb moltíssims estudiants; de l'altra, és clar que aquestes activitats també han contribuït a formar i motivar els voluntaris que hi han participat.
           
Conclusions i perspectives de futur.
Fent una anàlisi de conjunt, hem de concloure que el projecte de formació i dinamització del Voluntariat Lingüístic que s'ha dut a terme a la Universitat de València ha de rebre una valoració positiva. Amb el nostre programa de voluntariat lingüístic hem aconseguit l'objectiu fonamental de formar i posar en contacte entre si una gran quantitat de persones amb la inquietud comuna de fer del valencià una llengua digna i viva.

El Voluntariat Lingüístic ha anat augmentant progressivament en nombre de gent, cosa que ha fet possible una major quantitat de trobades i de relacions entre persones amb inquietuds similars. La qualitat de les activitats, especialment d’aquelles que s’han mantingut al llarg del temps (cursos, trobades), també ha anat millorant, i s’ha ofert als estudiants un ampli espectre de possibilitats.

Per als voluntaris que han participat de les diverses activitats, aquestes han estat un lloc de coneixença i de trobada, un punt de partença per a la creació de projectes nous, el naixement d’associacions estudiantils i cíviques i, també, un espai on donar a conèixer els col·lectius i les associacions ja existents. Hem aconseguit que un grup significatiu d'estudiants trobaren els llocs des d’on treballar per la normalització lingüística de la nostra universitat i també fora d’ella.

Però a més, hem aconseguit, i això és una de les grans pretensions nostres, que les persones que han estat voluntàries lingüístics, després i una vegada acabada la seua vida universitària, en ocupar els diversos llocs de treball, hagen estat també vertaders motors de normalització en els seus treballs: periodistes, promotors culturals, biòlegs, psicòlegs i un llarg etc.

El Voluntariat ha resultat ser, així mateix, una eina útil en el nostre treball diari per aconseguir la normalització. La col·laboració de molts voluntaris en les campanyes de dinamització ha resultat crucial per als resultats que s'hi han obtingut.

Així doncs, la previsió per al futur és reforçar les activitats de dinamització interna del Voluntariat, especialment les trobades i els sopars; mantenir l'oferta formativa relacionada amb les iniciatives que presenten els voluntaris mateixos i amb les campanyes pròpies del SPL; i continuar sol·licitant la col·laboració dels voluntaris en les tasques d'animació lingüística organitzades per l'SPL.

a.3. Manel Martí i Vilar: “Conductes socials positives en el Voluntariat”.


Resum
En la ponència dirigida en la trobada “UNITS pel voluntariat i la llengua” es presenta, en un primer moment, la relació que hi ha entre el voluntariat i la Conducta Prosocial, les condicions bàsiques del voluntariat i estudis recents sobre aquesta última temàtica a la Comunitat Valenciana.

Una volta presentat i reflexionat respecte als dos constructes anteriors, es presenta un extracte de diferents estudis de recerca científica en els quals es mostren els factors associats a la conducta prosocial. El coneixement d’aquestes investigacions ens poden ajudar a comprendre millor les conductes socials positives dins del voluntariat i quines variables influeixen especialment.

El debat posterior a la conferencia es derivarà cap a l’objectiu de quines implicacions tenen tots aquests estudis dins dels objectius del programa “UNITS pel voluntariat i la llengua”.

Voluntariat i conducta prosocial
n  2 Tipus de conducta prosocial:
               - espontània
               - no espontània (voluntariat)
n  Característiques del voluntariat:
               -temps de reflexió
               -variables Disposicionals vs. Situacionals
               -elecció elaborada i voluntària
               -de forma continuada
               -íntimament lligada a les motivacions de la persona

martes, 10 de mayo de 2011

NOVA ADDENDA AL BLOG D’EN MARC




La segona informació a “penjar” tot seguit és la de...la recuperació de la figura històrica de la il·lustració, el Dr. Josep Climent i Avinent. Així:

I és que una altra de les dedicacions del titular del blog, és...La recuperació d’una figura històrica de la il·lustració, especialment volguda pels castellonencs i, en general pels afeccionats a aquell període emblemàtic –l’il·lustrat- i, en concret, pels pedagogs, per l’especial sensibilitat del nostre personatge, envers l’educació: el Dr. Josep Climent i Avinent o, més conegut, com “el bisbe Climent”, ja que acabà de prelat de Barcelona, en una època històrica singular –política, social, cultural, econòmica i eclesial- d’aquella ciutat i del Principat.
 

Retrat de Climent atribuït a Vergara, a l’ajuntament de Castelló

Justament amb motiu del III centenari del naixement de Josep Climent a Castelló, en 1706, s’han esdevingut sengles esdeveniments acadèmics a les universitats de València –la UVEG-, de Castelló –la UJI- i a Barcelona –la UB i la Facultat de Teologia de Catalunya-, al llarg del curs 2006/07 i s’ha obert una web específica per al personatge, que us convidem a visitar:

          www.bisbecliment.uji.es

          I és que Josep Climent no ha perdut actualitat i ho evidencien el seguit d’estudis que encara es fan a l’entorn de la seua figura i la bibliografia que s’està afegint a la ja clàssica disponible –vid. l’esmentada web i la d’Església Plural: http://www.esglesiaplural.cat/ on es donà completa informació dels actes de Barcelona- amb les últimes publicacions envers Climent. I el monogràfic dedicat a Climent, a la revista Saò:


             Portada de la revista SAÓ, amb el quadern monogràfic dedicat a Climent


            També s’ha defensat la lectura d’una tesi doctoral, per part del llicenciat –ara ja doctor- Camil Vàzquez, de la facultat d’Història i ha estat convidat a ser-ne membre del tribunal corresponent, el titular del blog. Així mateix s’ha presentat una tesi de llicenciatura per part de Beatriu Segarra, de la mateixa Facultat. I encara s’està elaborant un recull de textos publicats d’aquell il·lustrat, que es preveu editar en forma d’antologia crítica i comentada, a la col·lecció “Rescat” del Consell Valencià de Cultura.
          També la UJI –Universitat Jaume I, de Castelló- ha publicat en forma de llibre, el recull dels materials del III centenari. I s’ha constituït un grup de recerca, per seguir aprofundint la figura i l’època històrica del nostre il·lustrat, la vida del qual discorregué entre València, Castelló i Barcelona, amb una curta estada a la Cort:



                              Portada del llibre del III centenari de Climent


 Finalment, afegim un quadre cronológic del decurs de l'itinerari vital de Climent:


 
JOSEP CLIMENT I AVINENT: CRONOLOGIA.

-1706: Naix a Castelló de la Plana: Josef, Frances, Gargori...fill de Josef Climent i Teresa Avinent.
-1719: Acaba es estudis de primeres lletres i de Gramàtica a Castelló i es trasllada a València.
-1722: Obté la condició acadèmica de Mestre en Arts.
-1726: Llicenciat en Filosofia, es prepara per a les oposicions a càtedres.
-1727: Aconsegueix el grau de doctor en Teologia.
-1728: Ocupa la càtedra anual de Filosofia Tomista.
-1738: Mestre de patges de l’arquebisbe Mayoral.
-1740: Rector de Sant Bartomeu, on funda una escola de primeres lletres.
-1748: Accedeix, per oposició, a la condició de canonge magistral
-1754: Construcció d’una escola de primeres lletres, a la placeta del Rosari o de Pescadors, a Castelló.
-1755: Obté, de l’ajuntament de Castelló, permís per construir dos forns de pa, amb què mantenir les escoles de primeres lletres del barri de
Sant Fèlix i de la plaça del Roser.
-1757: Viatja a la Cort, comissionat pels canonges de la Seu valentina.
-1764: Creació de la càtedra de locis, a la universitat de València.
-1766: Es nomenat bisbe de Barcelona.
-1767: Fundació d’escoles de primeres lletres, a la ciutat de Barcelona.
-1769: Climent proposa a l’Academia de Buenas Letras de Barcelona, la confecció d’un Diccionari català-castellà-llatí
-1770: Escriu al papa Clement XIV, intercedint per l’església d’Utrech. Prologa la Retórica de Granada.
-1771: Renova el Col·legi Episcopal. Promou al llatinista Zamora, com a mestre de  Gramàtica, per a les Aules de Castelló.
-1772: Remodelació de l’Hospici de Barcelona.
-1773: Avalots de “les quintes” a Barcelona: paper moderador i pacificador de Climent.
-1774: Campomanes l’acusa de “separatista”. S’inicia la construcció del primer cementeri públic –de “Llevant” o “Poblenou”-.
-1775: Conformació de la Biblioteca Pública Espiscopal de Barcelona. Renuncia a la mitra barcelonina i es retira a Castelló.
-1776: Fa testament i nomena hereu universal dels seus bens, a la fundació del Col·legi dels Òrfens. Funda una librería pública.
-1779: L’arquitecte A. Gilabert elabora els primers plànols, per a l’ampliació de la casa de Climent, que es convertiria en el Col·legi dels
Òrfens. Climent pateix de les febres tercianes.
-1781: Fèlix Amat fa l’última visita a Climent, a Castelló. El bisbe encara manté correspondència amb Clément.  Nou atac d’apoplegia i mor
el 28 de novembre, el bisbe dimitit, Dr. Climent. Consternació popular a Castelló.


Heus ací, com la memòria d’un personatge històric pot arribar a ser recordada i admirada. Per mèrits propis, sens dubte.


A propòsit del llibre sobre el bisbe Climent

 En el context de la fira del llibre d’enguany, a Castelló, s’ha esdevingut la presentació del llibre del III centenari del bisbe Climent i l’acte s’inicià amb una salutació al públic assistent, al magnífic Rector de la UJI, a l’il·lustre President del Consell Social de la Universitat de Castelló, al President de l’associació “Josep Climent” i associats, als components de la comissió organitzadora, als coautors, amics i familiars...molt especialment al de més edat dels presents –mon pare- que als seu 98 anys no s’ha volgut perdre l’event...

                  -Taula i públic-

 
En els minuts previs, per la megafonia, s’anunciava l’inici immediat de l’acte i una vegada començat i aixoplugats a la “carpa” bastida a l’efecte, amb els plafons al·lusius a Climent i al llibre, he tingut la satisfacció d’adreçar-me al públic, com a promotor que vaig ser dels actes del III centenari i membre de la comissió organitzadora, referint-me a la publicació que es presentava i que recull les conferències, ponències, comunicacions...que es treballaren en aquells dies i a alguna altra aportació que completa el seu contingut. Així, professors i investigadors de les tres universitats -de la de Castelló, de la de València, de la de Barcelona i de la facultat de Teologia de Catalunya- abasten Climent des de diversos angles i perspectives. La nomenada del bisbe Climent, però, ha traspassat l’oceà i el llibre recull una col·laboració de la Dra. Andrea J. Smidt, de la Universitat d’Ohio i actualment professora del Geneva College, a Pensyilvania -EE UU-, que visità Barcelona per investigar el període episcopal i il·lustrat de Climent.


                       
                  -Paraules del ponent-


Tot i l’extensa panoràmica i amples perspectives del volum, però, encara no s’esgota la “polièdrica personalitat de Climent, doncs es treballa en projectes immediats a l’entorn de la seua vida i obra. Com ara:
-La monografia biogràfica, en el context del moviment il·lustrat: coedició UJI-IEC.
-L’antologia de textos crítica i comentada que es prepara al CVC i
-L’epistolari de Climent, presentat a la col·lecció Alfons el Magnànim.
            Fem vots, des d’ara i ací, perquè puguen reeixir.
Qui fou, però, Josep Climent i Avinent, que concità i concita tantes expectatives? Fóra pretensiós presentar als castellonencs, una persona tan propera i tant estimada
-per la seua bondat,
-el seu saber,
-el seu compromís amb els més pobres,
-la seua preocupació social, cultural i educativa,
-el seu relleu històric com a il·lustrat…
Ho intentarem mitjançant el “recorregut” imaginat d’un breu itinerari històric als llocs que encara n’hi parlen:

                -Casa dels Òrfens-
                                  
-A quatre passes d’ací mateix hi ha el carrer bisbe Climent i la Casa dels Òrfens i he de confessar que en la llunyana història de la meua infantesa dels anys quaranta, a Castelló, les vivències personals es confonen amb els relats de la meua estimada iaia Antònia. Siga com siga el record és del tot precís i la visió diafana: uns “coterets” amb una espelma a la mà, acompanyaven l’escolà que portava la creu processional, en soterrars i altres actes religiosos al carrer i sentia a la gent que deia “són els orfenets, són els orfenets...” Efectivament, els aixoplugats per la fundació de Climent solien fer-se presents en aquells moments i encara rebien algunes monedes, que ajudaven la precària administració de la Casa dels Òrfens. Una institució que tot i les previsions del fundador no deixà de passar “apretures” en la seua llarga existència fins als anys de la guerra que es reconvertí en col·legi dels escolapis, primer, de la Consolació desprès, Seminari diocesà i ara residència universitària femenina i guarderia infantil, a més de ser la seu de l’associació “Josep Climent”. Les “Constituciones” de què Climent la dotà són un exemple i model de text organitzatiu d’una pedagogia alhora assistencial i oberta al decurs dels temps.

                                                 
     -Les "Constituciones" del Col·legi de Climent-

Així resava la vuitava d’hendecasíl·labs de la placa de la façana que el pas del temps s’ha encarregat d’esborrar:
“O tú, seas vecino o extrangero

                                            sabrás, al contemplar este edificio,
                                            que es por gracia del rey Carlos Tercero,
                                            de huérfana niñez, Real Hospicio.
                                            Erigióle Climent, gloria del Clero,
                                            de Vicente Ferrer baxo el auspicio,
                                            añadiendo à su patria, con tal hecho,
                                            después de grande honor igual provecho”.


                     -Les Aules  de Gramàtica i Llatinitat-

           
-Un poc més enllà hi ha Les Aules de Gramàtica i Llatinitat, on d’infant –primer- i d’adolescent  -desprès- seguí els seus estudis a Castelló, per passar tot seguit a la Universitat de València on es féu batxiller en arts, llicenciat i doctor. I mai no s’oblidà d’aquell establiment- les Aules- al que prestà assistència al llarg de la seua vida, completant el sou dels mestres i manant-les reconstruir, quan el pas del temps les deteriorà, tal com resa la placa commemorativa del hall, que el qui visita aquell centre cultural –administrat ara per la Diputació-, com en el actes III centenari, quan la conferència inaugural del Dr. Tort i l’exposició subsegüent ens donà ocasió de comprovar.

                
         -Actual col·legi "bisbe Climent"-  
                                                           

-I de les Aules a l’actual col·legi “bisbe Climent” al barri de Sant Fèlix, hereu de l’antiga escola de primeres lletres, que Climent fundà i mantenia amb els guanys que li donava el forn del Pla, de la seua propietat, com l’altra escoleta de la Plaça del Roser també de fundació climentina. Sabeu, per cert, qui estigué de mestre -en la seua joventut- a l’escola bisbe Climent, en aquell edifici antic, que semblava un xalet amb un jardí a l’entrada?
                    
          -Antic edifici del col·legi "bisbe Climent"-
               
Doncs Dn. Isidoro Andrès, el que mes tard, en llicenciar-se a la Universitat de Barcelona, es convertí en professor de Llengua i Literatura de tantes promocions de mestres de Castelló i director de la Normal molts anys. Es veu que l’esperit del bisbe l’inspirà en la pràctica d’un magisteri exemplar: primer mestre de xiquets i desprès mestre de mestres

                               -Mural de l'Ajuntament-
         
-Tornem, però, als indrets més propers a on ens trobem i atansem-nos a l’escala principal de l’Ajuntament i en alçar el cap accedint a l’entrada principal a dalt al sostre de l’escalinata...contemplarem l’efígie de Climent, en actitud protectora de la infantesa desvalguda i òrfena de Castelló. I encara si hi accedim a dins de les sales del consistori ens trobarem de cara amb el retrat que el pintor il·lustrat Josep de Vergara féu a Climent només nomenat bisbe de Barcelona.

            -Retrat de Climent, per Vergara-

I del què hi ha còpia a la Casa dels Òrfens, al col·legi “bisbe Climent”... i a la parròquia de Castalla –el poble d’Enric Valor- al costat del què fou el vicari general de Climent i més tard bisbe de Terol, Fèlix Rico, fill de Castalla.
                                           
           -Tomba de Climent a Santa Maria-
 
-Per acabar visitem la tomba de Climent, a la concatedral de Santa Maria i fem una pregària per la seua ànima, tot i que estem segurs –els creients- que es troba al cel, com per ell pregàvem, amb ocasió del pontifical oficiat pel prelat de la diòcesi de Sogorb-Castelló, quan un estol de xiquets i xiquetes li feren l’ofrena de flors i espelmes, en un acte d’una emoció extrema.
                                                  
          -L'Alqueria dels Òrfens en estat ruinòs-

 
-I un record per a la què fou l’alqueria dels Òrfens, avui lamentablement en runes, a la Partida de Fadrell i de la què els marmessors i albacees de Climent obtenien recursos per mantindre la seua fundació...
És així com hem rememorat la figura de Climent fent el nostre itinerari clementí simbòlic...

Però té, encara, vigència el pensament climentí? Més que mai, segons defensem alguns de manera del tot fonamentada. I només per resumir ho concretarem amb:
-El seu testimoni i compromís –cívic i cristià alhora-,
-La seua generositat ajudant a tothom –especialment als més desafavorits-,
-Demostrant un sentit històric i premonitori excepcional: proclamant –i practicant- el dret universal de l’educació, albirant les propostes i debats del concili Vaticà II –segons el mateix bisbe de la nostra diòcesi- i sent capdavanter en projectes com: la consolidació del seu col·legi episcopal, el centre de més nivell acadèmic, suprimida la Universitat a Barcelona, per Felip V; creant la primera biblioteca pública de la Ciutat Comtal, bastint el primer cementeri “extramurs”, contribuint al manteniment de l’Hospici de Barcelona i iniciant l’elaboració del primer Diccionari llemosí-castellà-llatí que es coneix.
  
- Finalment, l’encarnació del seu projecte envers la infantesa i joventut es veu palesament, en l’associació “Josep Climent”, que fomenta la formació humana integral de xiquets i adolescents castellonencs, sense descurar una sensibilitat creient compromesa i actual.

                                                       
 -
          -Una activitat de l'Associació "Josep Climent"-                 


Per concloure i amb permís del Sr. Rector, ens hem de congratular de la feliç coincidència del mateix cognom: Climent- Dr. Climent, bisbe i il·lustrat i Dr. Climent, professor i Rector- Els matemàtics ho analitzarien des de paràmetres de la llei de càlcul de probabilitats, però alguns preferim atribuir-ho a la Providència... Felicitats i per molts anys!


                                
        -Paraules del Rector-
--------